Insectes: Una recepta pel futur

Científics i institucions a nivell mundial treballen per difondre els avantatges del seu consum mentre al nostre país no n’és permesa la venda

Mireia Nel•lo / Universitat Pompeu Fabra

La Boqueria, Barcelona. Ramats de gent pul•lulen entre fruites exòtiques, ous estranys i carns suculentes. Una dona demana 100 grams de saltamartins i “que siguin ben frescos!”“Insectes per menjar?!” M’hi torno a fixar i observo que el que li estan despatxant a la senyora són llagostins! Efectivament,  la calor de la gernació m’havia afectat.

Tot i així, el meu miratge no era tan desenraonat. En aquell mateix mercat s’hi havien venut bossetes de formigues culones amb mel, chapulines ambcurry i piruletes amb escorpins. Però el maig de 2008 tot això s’acabà quan el propietari d’aquesta parada pionera, Llorenç Petràs, va rebre una notificació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona prohibint-ne la venda. La mesura fou de caire preventiu, ja que ni a Espanya ni a Europa no existeix cap normativa de regulació del consum humà d’aquests animals. Però perquè no ho van fer abans? La institució ha declarat en aquest mitjà que no n’estaven assabentats fins que l’amo del comerç va difondre la seva activitat als mitjans de comunicació. Aleshores, van consultar-hoal Ministeri de Sanitat i Consum i aquests els van dir que calia aturar-ne la venda. Asseguren que aquesta prohibició es podrà aixecar quan existeixi una llista oficial d’espècies que es poden comercialitzar, provinent de l’Estat o de la Unió Europea.“Va ser una llàstima haver de deixar de vendre’n, vam tenir un gran èxit de vendes, sobretot de turistes i gent d’aquí que tenia ganes de tastar coses noves” ens explica Xavier Petràs, fill de Llorenç Petràs.

I és que tot i que l’entomofàgia segueix sent un tabú per gran part de la població occidental, en alguns països onn’està permesa la comercialització com els Països Baixos, Anglaterra o EUA, hi ha consumidors que consideren aquesta nova menja com una delicatessen. De fet, diversos antropòlegs afirmen que el fet de  trobar apetitós un plat depèn en gran mesura del context social i cultural. D’aquesta manera, és interessant saber que en societats allunyades en temps i espai a la nostra, en consumien de manera habitual. A l’antiga Grècia no en feien fàstics: Aristòfanes considerava els saltamartins com “dolços de quatre ales”. Per altra banda, en diversos països del sud-est asiàtic, d’Àfrica i d’Amèrica del sud i central el consum de tèrmits, escarabats o abelles és com el nostre conill amb samfaina, un àpat tradicional i arrelat.

Més enllà de l’anècdota, els motius pels quals diversos científics i empresaris s’estan mobilitzant des de fa anys per fomentar el cultiu d’aquestes bestioles per a l’alimentació humana són de pes i allunyats d’esnobismes. El Dr. Arnold van Huis, de la Universitat de Wageningen (Països Baixos) és  cap d’un projecte que explora el potencial de la producció sostenible d’insectes comestibles d’alta qualitat. El científic ens va posar exemples clarificadors i dades sòlides  per mostrar-ne les gràcies: “Per obtenir un quilo de carn de vaca necessitem 25 quilos d’aliment, mentre que en un grill només en necessitem 2,1. A més de barata, la producció d’insectes és ecològica. Emeten 100 vegades menys de metà i deu menys d’amoníac. Per si fos poc, contenen proteïnes i substàncies saludables com els àcids grassos poliinsaturats en un percentatge més alt que en la carn vacuna. I per culminar, podria ser una bona recepta per alleujar la fam de zones subdesenvolupades del planeta i una oportunitat per al desenvolupament sostenible de les zones rurals empobrides”.L’investigador i alguns col•legues seus acaben de treure al mercat un llibre amb receptes atractives per cuinar amb insectes: “TheInsectCookbook”. Això si, en holandès!El mateix van Huis treballa amb la FAO per a la creació d’una normativa a nivell europeu que permetria a la família Petràs poder tornar a acostar-nos aquestes delícies amb sabor de futur.